Santa Eulàlia Montserrat a peu 2007 Tretzena

    

    

                                                       52 Quilòmetres en 14'45 hores!!

                                                              Del 7-8 d'abril 2007 


    Ei,pipol!!!
 Va ser aquest diumenge per la matinada que amb uns amics vàrem decidir d'anar a Montserrat a peu des de Santa Eulàlia de Ronçana. 

No tenint-les totes,vàrem sortir cap a Montserrat,on no va ser fins sortint de Caldes que em van explicar per on s'agafava el camí de bosc fins arribar a Matadepera. 

Seguint la carretera vàrem arribar a Santmenat, i no fent parada,vàrem arribar a Matadepera, i caient-me de son havent vist un forn obert,vaig preguntar per un bar per fer un cafè que ja no podia més. 

Sortint de la cafeteria vaig trobar a una del poble que em buscava per dur-me fins passat Matadepera per trobar-me amb els altres.

On ja tots altra vegada,vàrem fer l'esmorzar. 

Emprés el viatge altra vegada,no va ser fins arribats a la Cova de l'Obac que vàrem fer la gran parada i on em vaig acabar l'esmorzar amb un mal de cames i peus que no m'aguantava. 

Ja recuperats, ens vàrem endinsar en el bosc per arribar fins a Monistrol,on jo mateix em vaig dir que ja no podia més,que poder pujaria amb el cotxe fins a Montserrat. 

Buscant un bar d'allà Monistrol, va ser quan vàrem dinar,on jo m'havia preparat arròs xinès i calamars a la romana. 

No tenint massa gana,m'ho vaig menjar tot per no haver de deixar cap cul.

On tip a més no poder i cansat que estava,finalment ens vàrem llevar per fer els últims Quilòmetres més durs fins a Montserrat. 

Prenent-m'ho en calma i anant xino xano, li vaig preguntar en el Jaume que com estava dels peus,on em va dir que aquell any no havia torbat les bambes amb les que feia Montserrat a peu,i les que duia l'estaven martiritzant els peus.

                                                       Ahahaha....ahahaha....ahahaha....!! 

Començant a pujar i endinsats a la muntanya,anant darrera la Núria Dentí,aquesta em va fer patir.

Ja que s'anava parant cada dos per tres i això a mi em fotia molt les cames. 

Finalment arribats a dalt a Montserrat,em vaig quedar a gust dient-me que aquella era la meva onzena vegada que feia Santa Eulàlia-Montserrat a peu sencera!! >

PD: Ja és la meva onzena vegada que arribo a Montserrat a peu,de tretze que he intentat!!

                                                                         Sort!!!!!!