Santa Eulàlia-Montserrat a peu 2006!!!
Santa Eulàlia-Montserrat a peu 2006!!!
Ei,pipol!!!
Va ser aquest dissabte que despertant-me una trucada a dos quarts de
dotze,va ser quan la mare em va apropar el telèfon al llit,on era el Marc
dient-me que avui sortíem fins a Montserrat a peu a les quatre de la tarda.
Ja llevat i tocant de peus a terra,va ser quan em vaig dir que
impossible,quan trucant-lo per dir-li que no estava preparat,va ser quan se
m'hi va posar l'Oriol i no vaig poder concretar.
Veient que tenia temps per endavant,vaig fer-me endarrera i vaig tirar
endavant per anar fins a Montserrat a peu.
Ja em veieu agafant dues barres de pa del congelador per fer-me els
entrepans,on més tard he anat a comprar lacassitos perquè de conguitos no
n'hi havien.
Ja amb els entrepans fets i la cantimplora preparada,he tornat a trucar al
Marc per confirmar-li l'anada a Montserrat,on sortint-me ell,ja hem acordat
l'hora a tres quarts de quatre de la tarda.
Ja amb la motxilla i el barret de cowboy al cap,hem agafat el cotxe i hem
sortit cap a la rectoria per fer la sortida.
Ja fora i amb aquella calor,hem arribat fins la carretera de Caldes,on abans
d'arribar al poble de Caldes hem fet un trencall pel mig del bosc,on hem
arribat fins a Castellar del Vallès,on d'allà ja hem anat fins a Matadepera
per carretera,fins a la Cova de l'Ovac. Allà fent parada i recuperant
forces,sortint amb un altre peu hem arribat finalment a Monistrol.Trobant-ho
tot tancat tan a la Cova de l'Obac com a Monistrol,finalment hem arribat
fins a Montserrat on he estat fent d'escombra de l'Araceli que no podia.Tot
i ella fent-ho des de Matadepera.
Ja a dalt a Montserrat amb tot tancat,pel camí ens hem anat trobant gent de
Polinyà del Vallès,on amb les dues vegades que ens els hem trobat,ja m'he
fotut dos-tres cafès.
Fent temps per anar a veure la Moreneta,ja amb els cotxes que ens portessin
de tornada,finalment hem anat a veure la Moreneta i ens hem entornat cap a
casa,on ja al arribar després de donar-me un bany a la piscina,he volgut
sortir cap a Granollers per anar amb els xics fins a Mataró.
PD:Camí de tornada de Granollers fins a casa,em prou feines m'hi veia a la
carretera de la son i el cansament!!
Sort!!!!!
El que jo tenint unes ganes tremendes de pujar a Montserrat,degut a que feia tres dies que m'havien tret el corsé que m'aguantava les tres vèrtebres trencades degut a un accident amb bici,el vint-i-nou de novembre del 2005.
Va ser assabentant-me que el Josep Barbany hi volia pujar,que vàrem pujar la nit del divendres al dissabte de Setmana Santa.
Vull dir,que aquest any 2006 vaig pujar dues vegades a Montserrat des de Santa Eulàlia de Ronçana.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada